dimarts, 21 abril de 2009

UNA NOVEL·LA PER UN BON DEBAT

POU SENSE FONS ON THE ROCKS. DEBATRE EL 'BOTELLÓN'.
Baula - Edelvives (*)

POU SENSE FONS ON THE ROCKS

és la història de Manel, un jove acomplexat per l'acne, que estima Paola en secret. Davant el seu complex, comença a beure les nits del cap de setmana... Fins que de tornada a casa, mig begut, es trobarà amb Carles, un amic que ha hagut d'abandonar la plaça del Remei ple d'alcohol com un celler. Un fortuït accident portarà Manel a mentir i a més mentir, primer als amics, després als pares i finalment a Paola i a la policia. Però la pressió i les proves en contra seua l'obligaran a buscar una eixida no desitjada...


Comentari de Vicent Usó en Cuadernos de Mediterráneo:

En els darrers anys, Joan Pla (Artana, 1942) ens ha acostumat a novel·les que s’ocupen de qüestions destacades de la problemàtica adolescent. A “Pou sense fons on the rocks” (Baula Edelvives), la seua última obra, Pla aborda les conseqüències que es deriven de les reunions nocturnes de joves on la primera premissa és beure alcohol, conegudes com a botellot. Una volta més, els protagonistes són joves que estudien a un institut i que els caps de setmana s’apleguen a una plaça per beure fins caure a terra. L’acció se centra en un jove eixelebrat, Manel, que sublima la seua timidesa a base de beure sense fre. Una nit d’aquestes, quan torna a casa a dalt de la seua moto (tot i la ingent quantitat d’alcohol que ha ingerit), coincideix amb un amic seu que es troba en idèntiques condicions i decideix pujar-lo. Una volta els dos a dalt, circulen pels carrers de la ciutat sense parar esment a res, fent tota mena d’excessos. I, com era de preveure, tenen un accident, a conseqüència del qual morirà l’amic de Manel. Però aquest no té prou esma per avisar les autoritats i decideix fugir. Tanmateix, a l’asfalt quedaran els rastres de la pintura de la xapa del vehicle i les restes d’oli que serviran a la policia per aclarir els fets.Tampoc no falta l’amor, en “Pou sense fons on the rocks”. Així, Manel està enamorat de Paola, una jove amb un pare alcohòlic que rebutja la tendència malaltissa de Manel tot i que també està coladeta per ell. De fet, és aquesta actitud una mica esquerpa d’ella, unida a la falta de decisió de Manel, que el porten una vegada i una altra a cometre excessos amb l’alcohol. Així, doncs, els problemes de Manel amb la justícia i la deriva de la seua relació amb Paola seran els dos eixos sobre els quals gira l’acció durant bona part d’una obra que, de manera directa, retrata les funestes conseqüències del consum irresponsable d’alcohol per part dels joves. 


Comentari de Pep Castellano en el seu bloc:



Ja us he dit que avui era festa, així que en faig dos de posts. Us volia dir que m'he acabat Pou sense fons on the rocks, de Joan Pla. M'ha recordat la primera novel·la de Joan, la mítica Mor una vida, es trenca un amor. En Pou sense fons Joan juga amb eros i tanatos tal com ho feia en Mor una vida... La mort present, dura, punyent, inesperada. L'amor difícil, amb triangle, perquè no falte de res. Una bona història que t'arrossega en una lectura trepidant que no pots deixar, que fa que et begues la novel·la d'una sola glopada. Això sí, no espereu flors i violes. Joan reflecteix un món que de vegades alguns volem no veure però que el tenim al costat de casa, per més incòmode que ens semble, per més que vulguem fer l'estruç i amagar el cap a sota de la terra. Si és difícil conduir una moto anant torrat, conduir la nostra vida sencera encara deu ser més complicat. Joan ens regala una reflexió final: “...no entén la raó de la vida, la seva lògica, sí és que en té. Tot i que la vida és un etern imprevist, un etern recomençar cada dia. Però cal ser com les ones del mar. Que s'estavellen contra les roques i tornen a començar”.
Una lectura recomanable per al Sant Jordi d'enguany, mira.



Clica per a visitar la crítica que ha fet l'escriptor Pep Castellano de l'obra.

Clica per a llegir la ressenya al bloc de Vicent Usó.

Torna al BLOC